 |
|
|
|||
|
|
Decidim pujar divendres i a les 23h ja som a Benasc, això si, La Besurta està a reventar i fem nit prop de Llanos (1800m) . Ens llevem raonablement tard, esmorzem i carreguem les motxiles per ser autònoms per unes 36 hores. Tot l’imprescindible en 45 litres… i a sobre el material bèl•lic d´escalada!. Per sort, fins a Barrancs l’ombra encara ens acompanya igual que el cel radiant que ens presagia un dia esplèndid. Lents però constants ens plantem a la feixuga morrena de la glacera del Tempestats (una passa endavant i dues enrera..). Sort que la vista que tenim de la cresta des d’aquí baix ens ànima per seguir amunt. A la fi de l´esforç ens plantem una mica més amunt del coll de Salenques. Ritual sonor de material, mosquetons, bagues de tot tipus, alguns friends, casc i arnés ben lligats… fins i tot la càmera de filmar! L’inici de la cresta és una passejada en ascens fins a arribar a la cota que marca l’inici de la cresta, primer tresmil del dia, la Forca Estasen (3028m). |
||||
 |
La vista des d’aquí, tot i quedar superposades les agulles més esbeltes, és impressionant, no és molt estreta ni molt complexa, és obligada i difícil nomès en trams concrets. El Margalida és imponent i les vistes cap a Salenques i el conjunt dels Russels embadaleixen a més d’un per allò de veure en la proximitat i des d’una perspectiva diferent, cims ja assolits. La desgrimpada de la Forca és potser el primer tram on cal usar les mans, després és una cresta horitzontal fins a topar-nos amb el primer gendarme. És aquí doncs, on a més d’un li canvia la cara, toca treure cordes i ralentir el pas, hem d’anar d’un en un. Un mur esberlat per fisures que fan la delícia d’un dels friends, ajuden a superar els passos, estar acostumat a escalar amb motxilla i botes –el vici dels peus de gat…- hi ajuda molt. Muntem la primera reunió en un replà ampli just a sota el típic ocellet de papiroflèxia, d´un granet excel.lent. La imatge és espectacular: la Torre de Salenques (3111m) s’alça davant nostre i ens fa tremolar de fred i nervis, una petita repisa a mode de reunió i amb vistes al conjunt Tempestats-Aneto marca l’inici del tram més dur (fins a V grau). Fi i de puntetes i amb la –psicològicament relativa- tranquil•litat de trobar un pitó, seguim amunt fins a superar les dificultats…Es pot evitar pujar al cim fent un flanqueig que et deixa a la bretxa següent, però no, no el el volem saltar! El tram que du al cim impressiona més del que és en realitat, hi ha qui li recorda la pujada a l’Esquirol de Sant Llorenç del Munt (salvant les distàncies): un diedre fisurat on empotrar mans i braços i repises per als peus per anar eixarrancat. Ens reunim tots a la plataforma que hi ha sota el cim , que no es pot pujar, com a molt posar-hi la punta del dit, és un bloc que a mode de fletxa apunta al cel. Unes bagues ja instal•lades ens permeten rapelar cap als peus del primer ressalt (3127m), tercera dificultat del dia: un esperó fissurat que tot i escopir cap a un costat i amb bona presa et deixa en una repisa on es pot muntar bé reunió. Aquí si que hi cabem tots tres! |
||||
Aquest cop si que es veu el flanqueig per evitar una altra part dura. Hi han uns pitons que segueixen recte, però és millor fer el flanqueig tant estètic amb les parets del Russel darrere i superar el segon llarg del primer ressalt amb menys dificultats. Un cop al cim constatem que allò que diuen les guies de que les dificultats acabaven a la Torre… com que no, el primer ressalt no ha estat un passeig tampoc. Un altre rapel –evitable- però que decidim muntar per a major seguretat i ens tornem a arrambar a les pedres del segon ressalt (3148m) , efectivament “no és tan fiero el leon como lo pintan- i de bon fer. Aquí si que les dificultats –les tècniques- han acabat. Només ens queda anar camino-grimpant ara per un vessant ara per l’altre fins al Margalida, on veient l’hora que tenim és ineludible el bivac aquí. La idea era més ambiciosa, però com deia “Perico” «hay que vivir de ilusiones». L’arribada al cim del Margalida (3241m) suposa un petit calvari ja que ens precipitem en pujar directament a la cresta somital per tres vegades i tres vegades hem de baixar; s’ha de tenir paciència i seguir el camí que ascendeix en flanqueig per sota del cim mena cap a la cresta que uneix amb la bretxa Russel. Les hores i el cansament acumulat fan que trobar una repisa horitzontal d´escasos 3 metres quadrats exempta de rocs, amb sorreta i a bon recer del vent , sigui com entrar al Celler de Cala Quica pagant el sogre!. Hi cabem els tres sistema llauna de sardines i com a regal tenim un toldo i tot que un bon samarità ha deixat!! |
 |
 |
|||
 |
 |
||||
Ens abriguem, fiquem dins dels sacs i instal•lem a la nostra particular suite per disfrutar del sopar de revetlla i una posta de sol magnífica per damunt del Posets-Bachimala i notem com els cossos ens abandonen lentament mentre la lluna comença a banyar-ho tot del seu blanc encisador.
|
|||||
El descens del Margalida és d’aquells que un cop l’has fet amb esquis, dius que no hi tornaràs mai més. Això de baixar caminant és un endarreriment! Els records flueixen mentre baixem per valls, llacs i cabanes conegudes; el dia aquí baix és acceptable, però ben amunt hi ha boira i vent…Hem près la decisió encertada (quin remei, t’has de convèncer!).La pista –evidentment tancada per obres- ens permet fer una baixada distreta fins a Senarta (1450m) sense adonar-nos-en. Aquí si que tenim la sort de que una familia acosta al nostre conductor en el seu vehicle a la Besurta. Tornem a casa cofois …. no sense que abans un guardia “in”civil ens deturi per portar una enganxina CAT “no autorizada” a la matrícula, ….però bé, això ja és una altra història.
23 i 24 de juny |
|||||
 |
|||||
|
|||||
|
Inici
| Esquí
| Esplai | Muntanya
| Fotografia
| Escalada
i alpinisme | Pintura
WWW.CQUIE.ORG Centre Quitxalla Excursionista, C/ Abelles nº30, 08692 Puig-Reig, Telèfon 93 829 01 66 |
|||||
